Té, un temps per mi

Un temps per mi

Cada dia me n’adono, i avui més que mai, de la sort que tinc de poder  posar consciència en la importància de parar i prendre’m un moment per mi. A mi, com a moltes de vosaltres, em costa prendre’m un temps per mi, primer hi ha el meu fill, la parella, la feina, etc…i desprès entre rentadora i rentadora hi sóc jo…ara hi posaria un “ja…ja…”, però la veritat és que no té gens de gràcia.

Això (el fet de no donar-nos un espai per parar) ho fem tots, homes i dones, però en les dones sol ser més freqüent, perquè genèticament i socialment estem programades per estar sempre disponibles.

Es així només fins que hi posem consciència. Només posant consciència podem fer el gest de parar. Aquí no exposo si això és bo o dolent, és simplement un fet, un automatisme on moltes de nosaltres ens hi sentim abocades.

I un cop ens n’hem adonat, què fem? Deixar-ho tot i posar-nos a meditar, pintar, llegir o reflexionar? Doncs perquè no? Perquè tinc tres fills i no hi ha espai per parar…Amb molts fills o sense cap, tots acabem corrents i sense deixar espai per ser. Això ens porta moltes vegades a actuar, com he dit abans, d’una forma automàtica, i deixant que la inèrcia controli la nostra vida, no nosaltres.

Vivim amb la creença que per ser unes bones dones i mares, hem d’estar sempre disponibles, sense adonar-nos del que això comporta, i el preu que paguem nosaltres, i desprès la nostra pròpia família. Si, la família i la relació de parella acaba pagant molt cara la nostra inèrcia.

Al estar sempre enfocades als altres ens desgastem, perdem la il·lusió de les petites coses (que ara no podem fer, o no ens podem permetre…), i poc a poc, anem buidant el nostre sarró, fins que de tant sec que està s’esquinça i es trenca….

Què vol dir això, a què em refereixo? Nosaltres tenim dins nostre una mena de dipòsit que es va omplint amb tot allò que ens nodreix, menjar, aire pur, relacions personals positives (parella, fills, amics…), silenci, hobbies, etc…del que tirem sempre que necessitem energia. Però per tal de que hi puguem contar, hem de fer el màxim possible per poder mantenir ple aquest dipòsit.

I com ho podem fer?

Jo sempre dic que hi ha dos menes de nutrients per posar en aquest sarró, uns que tenim a l’abast en el nostre dia a dia, i que ens van nodrint diàriament, i altres que només tenim de tant en tant, però son una aportació extra de vitamines nodridores (pastissets energètics), i que al fer-les, ens omplen per una bona temporada.

Comparteixo amb vosaltres allò que dia a dia m’omple i em fa sentir plena, i també allò al que no puc accedir diàriament, però que sempre que hi tinc accés, em dona un reforç extra d’energia:

Nutrients del dia a dia per omplir el sarró

cuidar-se- la dona sàvia
Respectar el nostre temps i el nostre espai és el millor regal
  • Poder acompanyar el meu fill a l’escola cada dia i veure plegats com surt el sol
  • Fer exercicis de Tai-Chi, o meditació al bosc que hi ha de camí cap a casa (visc en una ciutat, però tinc la immensa sort de tenir un bosc molt a prop de casa…)
  • Treballar en el que m’agrada
  • Escriure els meus pensaments en aquestes quatre ratlles (encara que no us ho cregueu, escriure m’omple de felicitat, i em fa sentir viva)
  • Llegir, pintar, o fer qualsevol cosa creativa…
  • Tenir temps per fer les coses, o sigui…anar al meu ritme. A vegades costa molt disminuir el pas, però quan ho faig me n’adono que les coses es fan igual, i les gaudeixo més
  • Deixar-me cuidar pels que m’estimen (això últim em costa molt, però un cop ho aconsegueixo és un autèntic regal)

Pastissets energètics

kayak-escolta-quietud
La solitud ens ajuda a tornar de nou al nostre centre
  • Una trobada amb els amics (amb o sense fills)
  • Un soparet amb la parella
  • Anar a caminar a Montserrat
  • Pujar dalt d’un cim, o caminar per la muntanya (m’he adonat que el meu fill de sis anys li canvia la cara quan anem al bosc, i ara ja m’ho demana)
  • Fer-me una banyera, i prendrem un moment de pau
  • Estar sola durant unes hores.
  • Vacances a la muntanya en família
  • Viatjar arreu del món (encara que sigui anar i tornar aquí a la cantonada…)

Moltes de vosaltres, sobretot les que teniu criatures em direu que estic com un llum…que això és impossible…i jo us dic…proveu-ho. I si el vostre dia és amb nens les 24 hores, doncs feu-los participar d’aquesta manera de fer. Quan dic per exemple, donar-nos temps per fer les coses, te que veure amb estar amb ells també, i respectar el seu ritme, sense imposar el nostre.

Bé, hi ha coses molt boniques a fer tant en parella com en família, però en aquest post només vull que us centreu en vosaltres (el màxim que pugueu). Quan nosaltres som capaces de cuidar-nos i sentir-nos bé amb nosaltres mateixes, podem estar centrades i disponibles per tot el que calgui.

Recordeu que un sarró ple sempre està disponible per donar i compartir, un sarró buit i esquinçat, només pot compartir el seu mal humor i la seva frustració. Quan donem i ja no en tenim, passem de buidar el sarró a buidar-nos a nosaltres mateixes desconnectant-nos de la vida i la il·lusió de viure. Qui vol estar al costat una planta seca? Qui d’una vigorosa i alegre….només a través de recuperar el nostre propi espai podrem estar més disponibles i contentes quan estigueu en família, o a la feina.

Us convido a compartir quina és la vostra pròpia manera d’omplir el vostre sarró…

Que tingueu un feliç dia,

Namasté.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>