nens-ladonasavia

Si poguessis escollir, amb qui t’agradaria seure a classe?

Aquesta i altres preguntes van ser creades per una mare i educadora d’Estats Units anomenada Liz Evans, que buscava comunicar-se amb els seus fills, més enllà de les seves respostes monosil·làbiques….

I aquest és el resultat. Una sèrie de preguntes obertes que permeten als nostres fills explicar-nos coses que van més enllà d’allò que estem acostumats:

  1. Què és el millor que t’ha passat avui a l’escola?
  2. Què és el pitjor que t’ha passat avui a l’escola?
  3. Explica’m alguna cosa que avui t’hagi fet riure.
  4. Si poguessis escollir, amb qui t’agradaria seure a classe?
  5. Amb qui no t’agradaria seure a classe, i per què?
  6. Quin és per tu, el millor lloc de l’escola?
  7. Diguem una paraula o alguna cosa estranya que algú hagi dit avui.
  8. Si avui truqués a la teva mestra, què em diria de tu?
  9. Has ajudat a algú, avui? De quina forma?
  10. Avui t’ha ajudat algú? De quina forma?
  11. Què és el que avui t’ha fet més feliç?
  12. Què és el que avui t’ha semblat més avorrit?
  13. Si una nau d’extraterrestres arribés a la teva classe i s’endugués a algú, qui t’agradaria que fos? I per què?
  14. Hi ha algú amb qui t’agradaria jugar a l’hora del pati? Per què?
  15. Quina és la persona més divertida de la classe? I per què?
  16. Quina és la teva part preferida del dinar?
  17. Si demà fossis tu el mestre, què faries?
  18. Hi ha algú de la teva classe que necessiti relaxar-se més?
  19. Si poguessis canviar el lloc amb algú de la teva classe, amb qui ho faries?
  20. Anomena tres moments diferents en què avui hagis utilitzat el llapis.

Quan nosaltres preguntem amb preguntes tancades creem un camí, i sense adonar-nos obliguem als nostres fills a explicar-nos coses que estiguin emmarcades dins d’aquest camí. Però la vida, juntament amb les seves experiències i la seva imaginació,  és molt més àmplia que aquest camí. Fent preguntes obertes donem la oportunitat als nostres fills a obrir-nos les portes al seu món, un món immens, ple de sorpreses i esdeveniments, que mai haguéssim descobert en el camí que hem creat.

Us animo a practicar-ho, i no només amb els vostres fills, si no també amb altres persones. Us quedareu sorpresos del resultat. Us he de dir que ho he estat practicant, i no només és molt divertit i gratificant, perquè ha augmentat la comunicació amb el meu fill, sinó que:

  • M’ha explicat coses que no m’havia explicat mai, algunes d’elles molt íntimes.
  • S’ha creat una nova dinàmica entre nosaltres, on ell se sent lliure d’expressar tot allò que necessita, i des d’ aquí ell sense que jo pregunti ja m’explica allò que em vol explicar. I ho visc com un regal.
  • S’ha obert la comunicació a nivell mare-fill que s’ha estès a tota la família.
  • He après a preguntar des d’un altre lloc i d’una altra forma, i ho faig servir amb tothom. De manera que els moments màgics dels quals us parlava en l’últim article, s’han multiplicat….

Amb totes aquestes preguntes obertes, doncs, creem un espai on els nostres fills se senten lliures d’expressar allò que necessiten expressar. Però, com ja he dit altres vegades, hem de recordar que tant important és crear aquests espais, com respectar el seu silenci. No sempre tindran  ganes de compartir el que ha passat a l’escola, com nosaltres no sempre tenim ganes d’explicar el que ha passat a la feina…hi haurà dies que tindrà ganes d’explicar coses i d’altres que no. És important respectar això. Si nosaltres ens fem molt insistents o fins i tot pesats, podem aconseguir l’efecte contrari…

Si voleu saber més coses sobre, l’article de  Liz Evans, podeu clicar aquí.

Espero que enceteu moltes converses, i si us ve de gust en compartiu els resultats.

Namasté 💟

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>