Collcerola-mindfulness-silenci

Retrobant-me amb el Silenci

Fa uns dies, com molts altres matins, vaig anar a passejar pel Parc de l’Oreneta, un parc agrest i boscós, que es troba als peus de Collserola. Hi vaig anar buscant un moment de pau i silenci. Silenci que poques vegades aconsegueixo…

Aquest cop però, la meva ment venia plena i accelerada, potser més del normal, tant que aquella incomoditat em va fer anar una mica més enllà del que és habitual. Vaig aturar el meu passeig i em vaig centrar només en la meva respiració, quedant-me una bona estona observant els meus pensaments. N’hi havia de tots els colors, però us he de confessar, que predominaven els tons foscos….

Vaig utilitzar diferents tècniques que he anat aprenent al llarg dels anys, connectar-me amb la terra, netejar la meva ment amb roses, etc…i la veritat és que desprès d’utilitzar alguna d’aquestes eines,  la meva ment estava més clara que quan havia començat, però els racons seguien foscos, i sentia una veu interna com un zum-zum constant que no parava mai.

Aleshores vaig voler anar un pas més enllà i em vaig ficar dins del meu cap, i amb la imaginació i una aspiradora gegant, vaig anar repassant tots els racons, fins que la ment va quedar totalment diàfana. Increïble, no? Em vaig quedar sorpresa i en silenci.

Un silenci agraït i llargament esperat. Vaig recordar aleshores quelcom que havia quedat en un racó, una de les ensenyances del Bill Palmer (un dels meus mestres de Shiatsu-moviment). Respirar amb tot el cos, portar l’atenció a la respiració i a través d’ella passejar per tot el cos, sentint com poc a poc tots els músculs  es van deixant anar.

Vaig voler fer-ho, i semblava realment cosa de màgia, el meu cos, i sobretot la meva ment, s’havien relaxat.

Us comparteixo això, no perquè intenteu fer-ho, crec realment que cada un té les seves pròpies eines per arribar al silenci, si no perquè ha estat  a través d’insistir, dia rere dia, any rere any, que finalment he trobat la meva pròpia forma d’arribar al silenci. Per tant, si cerqueu el silenci, us animo a seguir intentant-ho, i si ho voleu, m’encantarà que  compartiu amb mi la vostra pròpia experiència.

Namasté.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>