parella-comunicació

Estimar sense perdre’ns en l’altra

Estimar és un dels regals més bonics que ens ofereix la vida, però a vegades, quan estem en parella, ens sentim tan a gust i volem acostar-nos tant a l’altra, que si no posem atenció podem arribar a perdre la nostra pròpia identitat. Desconnectant de qui realment som i fent desaparèixer  aquella alegria i aquella forma de ser tan especial que tenim cada un de nosaltres i que segurament va enamorar a la persona que tenim al costat…

Tots tenim una forma innata i única de ser i de viure la vida, i quan ens atrevim a viure segons el nostre sentir, deixant que el cor ens guiï (vigilar no confondre el cor amb les emocions), l’alegria i la plenitud s’apoderen de nosaltres, omplint tot el nostre ser i la nostra vida.

Però quan per por deixem de fer el que sentim, deixem d’expressar el que pensem i el que som, comencem a perdre l’alegria, i ens anem assecant per dins a poc a poc, de manera que  la vida es  va convertint en una franja grisa i fins i tot dolorosa. Dit d’una altra forma, ens desconnectem de nosaltres mateixos.

Per què ho fem? Perquè quan estem en parella tenim tendència a deixar de ser qui som, quan paradoxalment, se suposa que la nostra parella ens estima tal com som?

Poden haver-hi diferents raons, però les més importants són la falta de comunicació, i la por al rebuig. Dues raons ben diferents, però que alhora van molt lligades.

I què podem fer davant d’això?

  • Millorar la comunicació dins la parella
  • Treballar la por al rebuig.

Millorar la comunicació dins la parella:

Sentir-se a gustÉs molt important trobar moments i espais per parlar amb la nostra parella. I que aquests moments que guardem per estar junts no sempre siguin per parlar de retrets o coses serioses, si no també per compartir allò que ens agrada, ja sigui un cine, un sopar, o una bona conversa.

Espais per parlar i espais per gaudir.

És cert que quan hi ha nens petits, sobretot quan n’hi ha més d’un, això es complica. Però trobar aquests espais és important, no només per nosaltres i la nostra parella, sinó per la família.

Si vosaltres esteu bé i esteu tranquils, notareu que teniu més recursos en el vostre dia a dia, i més disponibilitat pels vostres fills. Ja que quan estem tensos i cansats, els recursos són menors, i les ganes de jugar…ni us ho explico…

Per què és tan important parlar amb la nostra parella?

Perquè ens porta de nou a la realitat. Quan nosaltres no parlem entre nosaltres, comencem a fer suposicions, “jo em pensava que tu pensaves, que tu volies…”, etc….quan fem això entrem de ple en el món de l’imaginari, i això és  font de molts malentesos. Com ja ens explica Miguel Ruiz en el seu llibre “Los cuatro acuerdos”, pressuposar és l’origen de molts malentesos d’aquest món.

Parlar ens col·loca en la realitat del que sí és, i podem establir una relació des de la nostra realitat del dia a dia, no des de l’imaginari.

Aquest mateix concepte de l’imaginari, també ens serveix per posar atenció en la forma com veiem la nostra parella. Aquí també és essencial acceptar l’altre tal com és. És important veure la persona que tenim al costat amb acceptació.  No s’hi val la trampa “amor, t’estimo, ja et canviaré”

Tal com ho som nosaltres, la nostra parella també és única, completa i lliure. I és important que l’acceptem tal com és. I compte, no us confongueu amb les meves paraules, acceptar a l’altre tal com és, no vol dir que li haguem de permetre que ens tracti malament o que no sigui correcte.

Acceptar significa mirar a l’altre des de la realitat del que és ara i aquí. Observant-lo com el ser únic lliure i complert que tots som, amb les seves llums i les seves ombres.

Podem concloure doncs, que és vital dins la parella sentir que podem parlar i expressar tot allò que necessitem. Hem de ser clars amb les nostres demandes. Només posant-les en la banda de la realitat podrem confrontar-les i veure si podem fer alguna cosa amb elles.

La por al rebuig:

m'amago-ladonasavia.cat

Més sovint del que ens agradaria, per por de no ser acceptats per l’altra, o per por a crear una disharmonia entre nosaltres, ens amaguem de qui realment som.

I en aquest amagar-nos de l’altre, ens amaguem de nosaltres mateixos, i acabem desconnectant de la nostra pròpia essència.

Podem arribar a amagar una part de nosaltres mateixos, per adequar-nos millor a la parella o a la idea que tenim del que és una parella (imaginari).

No cal que pensem igual que la nostra parella, o que la nostra parella pensi el mateix que nosaltres. Podem estimar-nos tot i ser diferents. La meva parella em pot estimar encara que jo sigui diferent, i jo l’estimo, encara que sigui diferent de mi (recorregut d’anada i tornada).

Tal com us he dit abans. Som únics, complerts i lliures. 

Namasté 💟

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>