tardor-bolet

Aprèn a gaudir de la tardor

Ja ha arribat la tardor, i amb ella les presses i les corredisses. S’han acabat els llargs dies d’estiu, però encara fa prou bo per passejar per la platja i fer l’última capbussada de la temporada. Poc a poc l’estiu s’apaga i entrem en la creativa etapa de la tardor.

M’agraden les tardes de pluja, el retorn (per fi) a la quotidianitat. La rutina però, obre pas a una situació ben curiosa, mentre la tardor retalla les tardes i la pluja ens acompanya a baixar el ritme i gaudir d’una bona tassa de té, l’intent de conciliar feina, família i escola, com si fóssim uns malabaristes, ens porta molts cops a un ritme frenètic, que ens aboca a passar gairebé sense mirar per una tardor plena de colors i bellesa que si li permetéssim ens acompanyaria dolçament cap a l’hivern, a través de les seves boniques tonalitats canviants.

Molts cops aquest ritme frenètic ens du a l’estrès.

Què és l’estrès, com identificar el seu origen, i com podem gestionar-lo perquè el ritme frenètic del dia a dia en el que vivim no se’ns endugui un any més, això és del que parlarem en aquest article.

L’estrès no depèn del que passa, sinó de com vivim el que passa

estres-dona-savia

Què és l’estrès?

L’estrès és un mecanisme d’adaptació en el qual el nostre cos activa un estat d’alerta, que ens permet adaptar-nos a tots els canvis que es donen al llarg de la nostra vida, tant a nivell físic, com emocional, mental o espiritual. No és bo ni dolent per si mateix, pot arribar a ser positiu quan ens ajuda a preparar-nos per donar una xerrada, començar un treball de part, o quan activa la nostra capacitat per solucionar un problema concret.

Consta de tres etapes, l’activació (situació), el manteniment (alarma) i la resolució (resposta), que ens porta al descans, per poder tornar a l’estat inicial. És quan aquesta situació que ha provocat l’estrès s’allarga i no s’arriba a una resolució, que apareixen els problemes i l’estrès es torna negatiu.

Identificant l’origen de l’estrès

Com ja he dit abans, l’estrès forma part de les nostres vides, sobretot si vivim en una gran ciutat, per tant, el que pretenc amb aquestes quatre ratlles no és fer-lo desaparèixer, si no minimitzar-lo el màxim possible, i donar-vos quatre eines per poder gestionar-lo millor. El primer que cal fer doncs, és identificar aquelles actituds que m’hi porten fàcilment:

  1. Les presses: ens passem la vida corrent, i jo em pregunto , per què correm? de què ens escapem? o què se’ns escapa? ni nosaltres mateixos moltes vegades ho sabem… Així doncs, el primer que cal fer és deixar de córrer, no permetre que el nostre dia a dia imposi el seu propi ritme. Com fer-ho? creant un espai de quietud, un espai on ens donem permís per escoltar el nostre cos i recuperar el nostre ritme intern. A vegades el fet simplement de posar-hi consciència, d’adonar-nos que estem corrent,  parar i respirar profundament ja és suficient per començar a trencar aquesta dinàmica.
  2. Les preocupacions: el xiuxiueig constant de nostra ment, amb totes les obligacions del que hem de fer, i la culpabilitat de tot el que no hem fet i de tot el que encara està per fer….És interessant preguntar-se: Què és el que et preocupa en aquest moment? Pots fer alguna cosa amb això? Si pots fer alguna cosa, fes-ho ara, no ho deixis per més endavant, perquè per molt que et costi, et durà calma i pau. I si no pots fer-hi res, respira i accepta. Evidentment, les coses a vegades necessiten el seu temps, crea un espai per estar en calma, acceptar el que no es pot canviar, i agafar força per afrontar allò que cal fer.
  3. Les obligacions: Qui les posa? Són teves, o te les posen els demés? És important ser pràctic i desfer-te de tot allò que ja no et pertany, i preguntar-te també, Què és el que et fa assumir més obligacions de les que tens? Allibera’t d’allò que no és teu, queda’t només amb el que és primordial.
  4. La autoexigència: l’estrès i el neguit que tenim prové molts cops de l’exigència sobre la nostra capacitat de resoldre totes les situacions que ens preocupen. Hi ha situacions que no tenen solució, però no per això hem de viure-les estressats.

“El estrés no tiene que ver con los problemas insolubles, si no con el hecho de no ser capaz de vivir con ello”

Jorge Bucay

5.La desconnexió amb un mateix: per falta de temps, deixem de fer coses importants i essencials per nosaltres mateixos. En aquest cas és interessant que et preguntis: Què és allò que t’agrada, que és important per tu, però que ara no està present en la teva vida? 

Sigui el que sigui, recorda de col.locar-ho de nou a la teva vida. Dedica’t a les coses senzilles, no facis volar coloms…coses teves, coses reals que puguis fer ara i aquí, coses que t’apassionen, cantar, ballar, cuinar, jugar a tenis, compartir moments amb els amics, llegir un bon llibre, patinar sobre gel, escriure, fer puzles, jugar a escacs, cuidar les plantes…el que sigui que t’agradi i t’apassioni. La passió és el millor remei, ella et porta directament al present. I en el present no només hi ha silenci, calma i plenitud. També hi ha l’accés a la totalitat, i per tant a totes les respostes…

Gestionant l’estrès:

Bé, un cop identificades algunes de les raons per les quals ens estressem, us deixo aquí algunes idees que us ajudaran a gestionar l’estrès.

1.Aceptar el què està passant i com ens afecta: reconèixer el nostres límits i aprendre a delegar.

2.Tenir més respecte cap a nosaltres mateixos, aprendre a escoltar el nostre cos, la nostra ment i la nostra intuïció.

3.Cambiar la preocupació per ocupació, posa’t en marxa.

4.Estableix prioritats, sigues pràctic i realista. Organitza’t. Fes una cosa cada vegada, i deixa marge pels imprevistos (sempre n’hi ha…sobretot quan necessites que no n’hi hagi).

5.Aposta per una millor qualitat de vida: Fes exercici i nodreix-te bé.

6.Gaudeix del moment present.

7.Tingues sempre una actitud positiva i molt sentit de l’humor (enfoca els canvis com a reptes, no com amenaces).

8.Descansa i relaxa’t.

9.Evita persones difícils: observa qui et fa la vida difícil i complicada, i perquè. Que hi pots fer tu al respecte?

10.Practica la paciència.

Tot això està molt bé, però….Per on comencem? jo us recomano començar per aquell punt que us hagi ressonat més i que us sigui més fàcil. El que és important és fer el primer pas.

Un últim apunt, podeu deixar aquí sota els vostres comentaris, què feu vosaltres quan noteu que esteu estressats? us ha servit això que us proposo en l’article? Jo us diré que escriure l’article m’ha ajudat a recordar i a posar consciència de la importància de la presència. Practicar el que estava escrivint m’ha permès ser més transigent amb mi mateixa, més flexible, i això m’ha portat a entrar en un espai de pau molt agradable. Tot flueix d’una forma molt més tranquil.la i feliç. I curiosament…hi ha més temps per coses que abans no hi cabien tot i que eren importants.

Gràcies per ser-hi.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>